Llicències de programari

Qualsevol creació realitzada per una persona o una empresa està subjecta als drets d'autor. Tot i això és l'autor qui decideix quins drets es reserva d'aquesta obra. En el cas del programari aquests drets es gestionen mitjançant llicències. Les llicències estableixen els usos que se'n pot fer dels programes informàtics. No totes les llicències són iguals. Malgrat que les diferències són conceptuals és important entendre-les.

Programari privatiu

El programari privatiu és aquell que està protegit pels drets d'autor. És a dir que té «copyright», tots els drets reservats. L'autor (ja sigui una persona o una empresa) es reserven el dret per permetre executar un programa a qui vulguin així també com les condicions en les quals ho fan. En el cas del programari privatiu, l'autor no explica a la resta de gent com està fet el programa.

Els drets d'autor es representen mitjançant la següent icona:

Logotip del copyright

Els drets d'autor es poden aplicar a obres originals literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals, però no a treballs que no tenen una forma d'expressió tangible. És a dir, que les idees o els conceptes no poden tenir Copyright. Tampoc no es pot aplicar aquesta protecció a documents fets amb informació d'ús públic, com ara calendaris, o taules de pes i estatura, per citar-ne només un parell d'exemples.

Programari lliure

El programari lliure es distribueix sota diferents variants del «copyleft» el copyleft és l'alternativa al copyright. El que es fa amb llicències copyleft és evitar algunes restriccions imposades pel copyright. El copyleft està format per una sèrie de llicències que permeten a qualsevol usuari un ús lliure de l'obra, la possibilitat de modificar-la i redistribuir-la tant en el seu format original com en diferents versions derivades. A més a més permet veure com està realitzada l'obra, fet fonamental en el cas de programes informàtics.

Aquest concepte va ser ideat per Richard Stallman, pare del moviment del programari lliure, en crear i distribuir els seus programes sota llicència GPL (General Public Licence)

El copyleft es pot representar amb el següent símbol:

Logotip del copyleft

El programari lliure es basa en quatre llibertats, són les següents:


  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Creative Commons

Les creative commons són unes llicències en les quals cada autor determina quins drets atorga a la seva obra i quins es reserva. Aquestes són les principals llicències Creative Commons:

Posar les vostres obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d'autor, al contrari, és una manera d'exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. Quines condicions? Aquest espai web us ofereix escollir o unir les condicions de la llista següent. Hi ha un total de sis llicències Creative Commons per a escollir:

AttributionReconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.

Non commercialNo Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.

no derivateSense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.

share alikeCompartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Darrera modificació: dilluns, 27 setembre 2010, 14:36